Entrevista a Joaquim Vidal

Entrevista a Joaquim Vidal feta per Nosoyundominguero.es

Per la nostra geografia i condicions climàtiques, creus que vivim en un país privilegiat per a la pràctica de la caça i el gaudi de la Natura?Joaquim Vidal, tarraconense de 55 anys i, sobretot, un amant de la caça. Ens disposem a parlar amb un home que sent la caça des dels set anys, però, al mateix temps, respectant la Naturalesa, aquest maravellos món que li proporciona el mitjà en el que pot desenvolupar-se tal i com es sent. Reconegut caçador, Joaquim ha intervingut en numerosos fòrums i mitjans de comunicació sobre la qüestió que ens ocupa, la caça. En cada una de les seves paraules, Joaquim destila respecte pels animals, per la naturalesa, però sobretot, pasió per conservar el llegat que ens deixaren d'herència els nostres pares i que nosaltres tenim el deure de conservar i protegir.

Nosoyundominguero.es: Doncs parlem de caça, Joaquim. Possiblement una de les pràctiques, quan no art, més antigues. De fet, des de que l'home és home, ha existit la caça, si bé possiblement els motius pel que els homes caçaven fa milers d'anys siguin ben diferents als motius que impulsen a un europeu de avui dia a caçar... Però sens dubte, ha de quedar algo d'aquesta esencia primigènia, no és així?

Joaquim Vidal: Estàs en lo cert. L'home per naturalesa és depredador. I ho és per l'afany d'obtenir coses. Ja un nen quan apenes es manté en peu persegueix les palomes en qualsevol parc de les nostres ciutats. Els polítics van a la caça del vot, els comerciants i venedors embabuquen als seus possibles compradors per a vendre la mercaderia. Encara hauria de matitzar un poc sobre el caçador del segle XXI que res o poc té a veure amb els de fa 25 anys.

NSD: I jo crec que per a parlar de caça, l'ideal seia fer-ho en mig d'un soto, en l'alt d'una muntanya, en la raña... Perquè és allí on es sent la caça. Dic jo que no es pot entendre la caça sense entendre el mitjà en el que un es troba a l'hora de portar-la a cap. Seguint el fil del comentat, imagino que la caça és un conjunt d'elements que formen un tot; l'animal, el caçador, el moment, l'entorn... no és així?

JV: Clar que sí, l'autèntic caçador disfruta més de l'entorn que del propi lance. És a dir, l'olor del camp a les 6 del matí, la gebre, la rosada, la boira, el so de la muntanya, del bosc, de l'aiguamoll, la pluja, l'humitat, el fred, la neu, el fum del foc o la llar després d'una jornada de caça dura, patejant la muntanya i fonent-se amb la naturalesa. I potser, si hi ha hagut sort, saborejant l'esforç amb el premi d'haver aconseguit aquella peça que justifica i premia aquell dia inolvidable.

NSD: Pots explicar les sensacions que tens al començament d'una jornada de caça?

JV: Bé, amb el pas dels anys, per lo tant agafant edat, es van calmant aquelles ansies i aquelles nits en suspens, imaginant i somiant mil seqüències i situacions com el lance amb els animals-objecte de caça. Atràs queden les sortides amb l'avi o el pare amb la il·lusió posada en que per fi avui em deixarà tirar un cartutxo amb l'escopeta. Però la passió segueix perque sempre renaix la il·lusió del caçador amb gos, sobretot quan el teu fidel company et deixa per la avançada edat, i començes a ensenyar a un nou cadell, en la caça. Després venen els fills i per últim els nets que si amb sort pots iniciar-los en la cinegètica, tornes a començar amb el teu estigma venatori.

NSD: Joaquim, existeixen moltes persones crítiques amb la pràctica de la caça i de la pesca al nostre país, ja que redueixen els seus raonaments a un argument simplista com és el fet de que el caçador mata animals, però potser no valoren el paper que desempenyen els caçadors, com és la conservació i defensa de determinats espais naturals o el control d'espècies animals...

JV: Totes les postures "Anti" són negatives, són postures tancades, no aptes per al raonament ni el diàleg. Certament hi ha alguns grups que s'aferren a aquest "Anti" i utilitzen els mitjans de comunicació per a moltes ocasions tergiversar i magnificar accions equivocades en medis cinegètics per als seus interessos i donar a conèixer a la societat fets que s'allunyen de la realitat. A qui li interessa els centenars de milers de litres d'aigua que repartim els caçadors per a la fauna sobretot a l'estiu quan més falta fa, les mil d'hectàrees de terrenys erms que recuperem per a la pastura així com desbrossaments de muntanya i boscos. Recuperació de fons, rierols i marges. Es magnifica més qualsevol falta o delicte per a tacar l'activitat venatoria.

NSD: Parlant del control d'espècies, Joaquim... Es diu que a Espanya existeix una plaga de porcs senglars degut en part a l'escassetat de depredadors naturals (óssos, llops...) És cert? Hi ha agricultors que culpen a aquests suids de la pèrdua de part de les seves collites, quina creus que seria la solució per a aquest problema, si és que realment existeix aquesta explosió demogràfica de porcs senglars a la que es fa lusió?

JV: Especialment a Catalunya i més concretament a Girona, la situació per la abundància de porcs senglars està al límit. Tant que en ocasions es tanca el trànsit als vehicles, en zones en les que es fa la batuda i que són a prop d'autopistes, o zones urbanes. El conill, l'estornell negre i el tudó, també han patit una expansió demogràfica molt important, amb els consegüents problemes amb l'agricultura.

NSD: Podem parlar d'alguna altra "plaga" que al teu judici poden tenir repercussions importants sobre el medi?

JV: Com deia, el conill també a patit una expansió demogràfica molt important. Nou comunitats pateixen aquest fenomen, amb els consegüents problemes amb l'agricultura. Hi ha agricultors arruïnats per la despesa que pateixen amb aquesta plaga i tenen que canviar de cultiu, o fer front a unes infraestructures de protecció que fan inviable el poder produir les seves collites amb normalitat, i que li aporten beneficis. El cas més comú és el dels cultius de vinya i arbres fruiters joves.

NSD: La introducció d'espècies faunístiques i botàniques en la Península Ibèrica han generat desequilibris en determinats ecosistemes. També a través de la caça ens han arribat animals forans, com són els casos de mufló, la daina o el arrui. A la teva opinió, creus que la introducció d'aquestes espècies és beneficiosa o perjudicial per al medi?

JV: Bé, amb la introducció d'animals o plates no autòctons, pareix que a simple vista obtenim biodiversitat, que a tots tant ens agrada. Al llarg de  la història, veurem com unes vegades per la mà de la propia administració, (el lluç de riu, estornell negre, repoblacions forestals,...) o per interessos particulars i comercials per al seu aprofitament (caça i pesca), aón els casos del silur, el cranc americà, el back-bass, el lluç de riu-perca, el gobi, el mufló, l'arruí..., o per errors al voler despendre d'animals al·lòctons de companyia o escapats de les seves gàbies per causes fortuïtes o intencionades (tortuga de florida, tórtora turca, cotorra de Kramer, visó americà...), la introducció d'aquestes espècies ha tingut un impacte negatiu sobre les espècies autòctones, tal com ens ha ensenyal la Naturalesa.

NSD: Joaquim, voldria entrar en alguna qüestió espinosa, com és la dels caçadors furtius. És clar que la simple denominació de 'furtiu' ja sembla comportar connotacions negatives. No obstant això, existeixen, en menor grau, furtius que cacen per vendre la carn dels animals i treure's un petit sobre sou, una cosa que possiblement porten fent tota la seva vida sense tenir perquè justificar. Es podria parlar de 'furtius bons' i 'furtius dolents'? 

JV: Bé, avui dia no crec que quedin "furtius bons", però si hi ha furtius "murris" i furtius "irresponsables" a més dels "furtius professionals" que són objecte d'importants delictes.

NSD: Una altra qüestió que es tendeix a barrejar amb la pràctica de la caça legal, potser en un intent de emmetzinar la trajectòria dels caçadors que compleixen tots els requisits disposats per la llei, és l'ús de verins. M'agradaria que ens aclarir aquesta polèmica perquè no hi hagi lloc a confusions.

JV: La utilització de verí per a la fauna no és caça, és una acció a propòsit que mata i és un delicte. L'acció covard i vil d'una mà que emmetzinar un esquer per tal de donar mort a un animal del tipus que sigui no té justificació. Però el fa servir qualsevol persona de qualsevol classe social i nivell acadèmic. Basta una renyina entre dos veïns que conviuen en una urbanització, perquè el verí vagi a parar a l'estómac del gat o el gos sense cap culpa del pobre animal. Pensa que en qualsevol botiga especialitzada en productes per a l'hort o el jardí, hi ha més de 20 productes que tenen algun tipus de substància tòxica en el seu formula que pot ser utilitzada amb aquesta finalitat.

NDS: Què creus que és el que més mal els està fent als caçadors espanyols?

JV: La resposta és complexa ja que al meu entendre són diversos els factors que influeixen a l'hora de valorar l'estat actual de rebuig d'una part de la societat. Possiblement la causa que majorment incideix és el desús generalitzat de l'activitat, pel cada cop més gran allunyament de l'home de l'espai rural. Llavors entra el joc del desconeixement generalitzat de l'activitat cinegètica per part de la societat urbanita. Al que, si afegim la premsa fatalista i sensacionalista, amb les informacions i acusacions de vegades malintencionades i apartades de la realitat d'alguns grups "anticaza", obtenim un rebuig per part d'aquesta societat de l'asfalt. Per la seva banda els caçadors d'avui dia també gran part d'ells provenen de zones urbanes amb gran desconeixement de com es desenvolupa l'activitat en el medi natural i rural, amb el consegüent conflicte entre "caçador rural i caçador urbanita". Avui dia penso també que és un error donar-li a la caça un enfocament gairebé exclusiu de "esport" encara que cal reconèixer que un dels valors de la caça és de caràcter "social" i mitjançant la competició es potencia aquest valor entre persones. Per a mi particularment sempre he defensat i m'he posicionat mantenint que la caça no és un esport. Per a mi és afició, passió i forma de vida, en totes les seves modalitats, com es practica en la geografia espanyola.

NDS: Avui dia ens trobem amb un bestiar engreixat amb pinsos compostos, als quals se'ls injecten hormones, vitamines, ... Creus que el consum de carn de caça és més saludable que el de carn de bestiar domèstic?

JV: Sí, és clar, encara que amb reserves, ja que s'ha de saber la procedència dels animals caçats abans de ser consumits. Per exemple en els senglars és obligat fer la prova de la triquina. En els ànecs reals, cal saber en quin tipus d'aigües han estat patejant, perquè podrien saber malament. Però conills, llebres, tudons, tords, becades, cabirols, cérvols etc. són saborosos, encara que alguns necessiten d'un bon cuiner en ser carns forts de sabor i que necessiten el seu temps i espècies per a la cocció.

NDS: Per la nostra geografia i condicions climàtiques, creus que vivim en un país privilegiat per a la pràctica de la caça i el gaudi de la Natura?

JV: Por supuesto. España es la gran reserva de fauna silvestre de Europa. Hay que darse cuenta de que es el país que más hectáreas aporta a la Red Natura 2.000. También somos el país con mas restricciones en el uso y disfrute de la Naturaleza. Y nos viene impuesto por países que no se aclaran con sus explotaciones agrícolas, en detrimento de la fauna en general.

NDS: Joaquim, quina és la pràctica caçadora amb la que més gaudeixes?

JV: Possiblement en la caça nocturna d'aus aquàtiques (modalitat en nit de lluna plena)

NDS: Per què?

JV: Per ser una caça en solitari, de tu a tu amb un dels animals salvatges més llestos, al meu entendre. Per ser una caça dura, de sacrifici, aguantant baixes temperatures i molta humitat. Però en definitiva a soles amb el medi natural i pels sons que s'escolten en la nit, el gaudi de les condicions climatològiques de vegades extremes, la posta de sol en els aiguamolls del Delta de l'Ebre (lloc habitual per a la caça d'aquàtiques)

NDS: Sempre que es parla d'un caçador, es parla de la seva presa preferida. Quina és la presa preferida de Joaquim Vidal?

JV: No sabria dir-te exactament qual ja que practico amb totes les espècies de caça menor. M'inclinaria per la perdiu de muntanya, la becada i el tudó amb Cimbel, i millor només amb els meus perritas.

NDS: Ens podries explicar algun fet especialment anecdòtic que t'hagi passat en alguna de les teves nombroses jornades de caça?

JV: Doncs són moltes jornades de sortida al camp i hi ha de tot, fins (en diverses ocasions) m'he deixat l'escopeta darrera la porta, de manera que en arribar a la muntanya volta enrere. La que més records ens ha portat al meu germà ia mi és que estàvem en un llac a prop del mar al Delta de l'Ebre un dia plujós i va caure un llamp tan a prop que ens quedem uns instants sense visió i de seguida olim una forta olor de sofre . He estat diversos anys sentint calfreds als trons, i quan són trons solts i en sec, em torna a donar repelús.

NDS: Només repelús? Se li posen a un els pèls de punta només de pensar-ho ... En fi, Joaquim, moltes gràcies per tot. Ha estat un plaer poder compartir aquest temps amb tu i que ens hagis pogut ajudar a entendre un món que potser sigui desconegut per a molts dels pobladors d'aquesta terra i que possiblement no siguin conscients que també necessitem de caçadors com tu, que, dins un equilibri, ajuden a conservar i defensar el medi ambient.